Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l'emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana? Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d'emissions o el zero-net. Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d'una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d'un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l'explotació dels cossos i de la natura, regit per l'heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.

Miguel Pajares és llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. És també membre investigador de el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social, adscrit a el Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, on també participa en l'elaboració d'estudis europeus per al European Social Research Unit. Actualment és president de la Comissió Catalana d'ajuda al Refugiat. Ha estat impulsor d'altres associacions i va ser un dels responsables de SOS Racisme entre 1991 i 1996. Va dirigir l'estructura sindical dels CITE, Centres d'Informació per a Treballadors Estrangers, entre 1996 i 2000. Va ser també assessor extern del Comitè Econòmic i Social Europeu entre 2000 i 2012. És autor de diversos llibres d'assaig, així com de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació. Els seus llibres d'assaig s'han centrat en temes com la immigració, l'asil, els drets humans o la lluita contra el racisme. A més, entre 2007 i 2010, va ser autor de l'Informe Anual Immigració i Mercat de Treball, publicat per l'Observatori Permanent de la Immigració. En qualitat d'expert extern del Comitè Econòmic i Social Europeu, va participar en l'elaboració de diversos dictàmens sobre immigració i asil. La seva primera novel·la, Cautivas (2013), que aborda el tràfic de dones, va ser finalista al Premi Nadal i al premi a la millor primera novel·la de gènere negre a la Semana Negra de Gijón de 2014. Amb la seva segona novel·la, La luz del estallido (2015), va continuar conreant el gènere negre de denúncia social, endinsant-se aquest cop en el racisme més extrem. La seva tercera novel·la, Aguas de venganza (2016), aborda els crims que pateixen immigrants i refugiats a la frontera sud. La seva última novel·la, Crímenes de hambre (2018), és sobretot una denúncia de la desigualtat profunda, que en un extrem té als que moren per fam i en l'altre a les elits que concentren la riquesa a les seves mans.